16 124 897 livres à l’intérieur 175 langues
2 047 051 livres numériques à l’intérieur 101 langues
Cela ne vous convient pas ? Aucun souci à se faire ! Vous pouvez renvoyer le produit dans les 30 jours
Impossible de faire fausse route avec un bon d’achat. Le destinataire du cadeau peut choisir ce qu'il veut parmi notre sélection.
Politique de retour sous 30 jours
«Vull per als meus fills un món que aposti per la conviv?ncia, ladiversitat, la pluralitat i el di?leg, sense que ningú hagi de donarexplicacions pels seus cognoms o les seves creences.»Míriam Hatibi a La VanguardiaQu? li passa al món? Qu? ens passa anosaltres? A partir de la seva pr?pia experi?ncia, Míriam Hatibirelata, en primera persona, el descobriment de «ser diferent» i laconstrucció d'una identitat plural. En un to proper, amb enormeintel·lig?ncia i agudesa, desmunta t?pics i estereotips sobre ladiversitat, i reflexiona sobre els conceptes d'integració,assimilació, toler?ncia i conviv?ncia.En un moment en qu? lesidentitats han estat sacsejades per una profunda crisi, la crida del'autora a obrir els ulls i a descobrir a l'altre -i alhora anosaltres mateixos- és més necess?ria que mai. Perqu? és urgentcomençar el di?leg que permetr? que tots ens entenguem. Davant eldiscurs del racisme i de l'odi, Míriam Hatibi deconstrueix elprejudici que pot arribar a fracturar innecess?riament la societat ialça barreres que són únicament mentals. I Mira'm als ullsconstitueix, sobretot, la ferma defensa d'una societat oberta,presidida per l'intercanvi cultural i el respecte, que aposti per laconviv?ncia.«Tan sols quan saps qui ets i com et defineixes potscomençar a construir cap a on vas, a diferenciar el que est? bé i elque est? malament, el que acceptes i el que rebutges. »Es diu que "som el mirall en qu? ens mirem". Si em miro en el meu mirall, soc MíriamHatibi, soc de Barcelona, ilerdenca, espanyola, catalana, marroquina i musulmana. Si em miro en el mirall de molta altra gent, soc Míriam,immigrant de segona generació, com si la condició d'immigrant espogués heretar. »Els nostres pares van venir a guanyar-se la vida,sense fer soroll. En canvi, els fills d'immigrants som actius ireivindicatius. Sempre he dit que si fos un home blanc tindria moltmés temps lliure, perqu? no hauria d'estar sempre justificant-me. Per? també sé que, si no parlo, parlaran per mi, i ja he vist el que passa quan es parla per mi. Per aix? he decidit prendre la paraula.»